top of page

PRIMER PREMI

AMINA / STEFANO ROSSELLI/ ITA

Després de dècades de guerra i promeses incomplertes, l'Afganistan viu avui sota una pau aparent imposada pel règim talibà. En aquest context creix Jasmine, una noia que té una germana i un germà, i filla d'una mare abandonada pel marit, a qui les lleis talibans prohibeixen treballar. Aclaparada per la pobresa extrema i sense mitjans de subsistència, la seva mare va arribar a plantejar-se entregar a la seva filla en matrimoni només per garantir la supervivència de la família. Avui, gràcies al suport de l'ONG Nove Caring Humans, aquesta família rep una ajuda concreta que l'està salvant de la misèria extrema i que brinda a Jasmine l'oportunitat d'imaginar un futur diferent.

Stefano Rosselli . Després de 30 anys treballant com a creatiu a les xarxes publicitàries internacionals més importants —com Saatchi & Saatchi, DLVBBDO i Leagas Delaney—, Stefano Rosselli va decidir abandonar el món de les agències per dedicar-se completament a la fotografia. Després d'haver retratat, durant anys, un món idealitzat i allunyat de la realitat, va sentir la necessitat de marxar per mostrar el món real, sense filtres ni censura.
Actualment, compagina els seus viatges de reportatge i les seves exposicions amb la seva tasca com a fotògraf de retrats.
Ha publicat el seu treball a mitjans com "La Repubblica", "Il Corriere della Sera", "Oggi", "Spaghettimag" i "Panorama", entre d'altres. Recentment, va publicar amb l'editorial Feltrinelli el llibre fotogràfic "Ukraina", realitzat en col·laboració amb Massimo Recalcati i Nello Scavo. L'obra reuneix les imatges captades durant els prop de 100 dies que va passar a zones de guerra. Des del 2024, col·labora amb AMREF, Emergency i NOVE Caring Humans.

stefanorosselliphotographer.com

 

MENCIÓ ESPECIAL B/W PHOTGRAPHY

ELS NOIS DE THE LIBERTIES / MARC TORRENTS / ESP

Passejant per The Liberties vaig trobar tres nens jugant darrere d'un reixat. En veure la càmera, cadascú va entrar en el joc a la seva manera: un es va inclinar per mirar, un altre va apuntar amb la pistola de joguina i el tercer aparentment agafat als barrots. L'escena em va recordar aquelles fotografies de carrer d'altres temps en què els nens convertien qualsevol racó al seu propi món.

Marc Torrents. M'agrada caminar amb la càmera i observar el que passa al meu voltant. Gaudeixo connectant amb els llocs i les persones, interessant-me per les seves històries i intentant reflectir a les meves fotografies el que em transmeten. Fa uns dos anys que fotografiaré de manera habitual. En aquest temps he tingut l'oportunitat de fer-ho a ciutats com Marràqueix, París i Dublín, encara que el que més m'agrada és sortir als carrers de la meva ciutat i buscar, entre el que és quotidià, moments que cridin la meva atenció. Vaig estudiar Laboratori d'Imatge quan era adolescent, però va ser fa un parell d'anys quan vaig reprendre la meva formació a l'escola Date Cuenta i vaig tornar a agafar la càmera amb regularitat. Des de llavors he participat en tallers amb fotògrafs que admiro i he desenvolupat projectes personals com Trencadís i Justicia Binaria.

instagram.com/whatisee_mt

MENCIÓ ESPECIAL

THE WEIGHT OF WORK / MASOUD GHORBANZADEH / IRN

Un treballador fa una pausa durant la jornada laboral, immers en un instant fugaç d'esgotament i concentració. L'enquadrament tancat i el contrast marcat realcen la seva presència física i la intensitat de la seva tasca, transformant una escena de carrer quotidiana en un estudi sobre l'esforç humà.

Masoud Ghorbanzadeh. Fotògraf iranià radicat a Teheran. Va començar a dedicar-se a la fotografia de manera seriosa fa aproximadament cinc anys, després d'una trajectòria acadèmica i professional als camps de l'enginyeria mecànica, l'administració d'empreses i la gestió de projectes.

La seva pràctica fotogràfica se centra en la relació entre les persones, la natura i els entorns que hi habiten. A través de la fotografia paisatgística, documental i conceptual, explora temes com la presència humana, la solitud, el desplaçament, el silenci i les petjades subtils de la vida quotidiana.

Masoud concep la fotografia com una forma d'observació atenta: una manera de mirar més enllà del que és evident i trobar significat en moments que, altrament, passarien desapercebuts. La seva obra combina elements de l'observació documental amb una sensibilitat contemplativa i poètica, sovint valent-se de l'espai, l'atmosfera i la presència humana per articular una narrativa.

Després d'haver participat en exposicions i esdeveniments artístics a l'Iran, continua desenvolupant un llenguatge visual propi a través de projectes fotogràfics diversos, amb un interès particular en el diàleg entre l'individu, la societat i el món natural.

masoud-ghorbanzadeh.com

bottom of page